NO HO VEIG GENS CLAR.

Tinc molt clar com vull que sigui el mes país quan sigui lliure, però he anat observant i analitzant aquests darrers temps les diferents posicions de les persones que m’envolten i detecto coses importants. Méxplico:

Tinc amics dels que sempre s’han manifestat independentistes, però que ara, a l’hora de la veritat em diuen que no tenen gens clar això de posar una butlleta en una urna amb un SI. Els preocupa el tema de la jubilació bàsicament, potser no tant però també altres temes com la seguretat, l’ensenyament, la feina, la sanitat... Em diuen que falta informació per a  la població, i jo assenteixo quan m’ho diuen. És cert.

Escolto per altra banda la posició dels polítics unionistes i tot i que tinc molt clar que o bé no diuen la veritat, o bé s’escuden amb la Constitució Espanyola per impedir la votació, el cert és que intento empatitzar amb aquells que els escolten des de l’altre cantó i me’ls imagino convençuts d’allò que els expliquen. Transmetent per tant a molta gent un missatge que cala tot i que a nosaltres no ens ho pugui semblar.

És clar que ningú no els diu que ens van envair, que ens van imposar la llegua, el dret civil, la cultura, les institucions... i ara resulta que si nosaltres demanem la llibertat, la fi de la imposició del seu imperi sobre el nostre,  som nosaltres els que fracturem la societat, els que dividim, els rebels, els nazis, els insolidaris i molts més adjectius que no venen ara al cas. Estaven molt acostumats a que el normal era la seva imposició i no poden entendre que els diguem prou. Caldria que aquesta anàlisi  tan i tan simplista algun famós d’aquests que hi ha per les tertúlies els ho recordes i els hi fes veure tant al polítics com a la població unionista, i també seria bo que aquests tertulians no es deixessin imposar tants arguments falsos.

Però anem als números:

Precisament abans d’ahir dia 11 es va fer la be baixa –V- a Barcelona. Resulta que l’Assemblea Nacional Catalana va manifestar dies abans que s’havia arribat a sobrepassar les 500.000 inscripcions. Bé doncs, fent un càlcul estimatiu cal dir:

Hi havia uns 11,5 Qm de recorregut en el qual hi havia 36 persones previstes per filera.

Una persona estàtica ve a ocupar uns 50 centímetres quadrats. Alguns faran més  altres menys. Això vol dir unes dues persones per metre quadrat.

L’amplada de la calçada central de la diagonal és d’uns 15 metres on s’havien d’encabir a 36 persones, la qual cosa vol dir que toca a 0,40 metres quadrats per persona. Més restrictiu que en el cas dels 0,5 metres quadrats que dèiem.

Ara:  11.500 m de tram x 20 metres d’amplada (prenem la més ample) = 230.000 metres quadrats de superfície que s’ocupa. Si això ho dividim per 0,4 metres quadrats que ocupa una persona (sent generosos en el càlcul) ens surt una ocupació màxima de 575.000 persones.

Cal tenir en compte que hi ha trams de la Diagonal i de la Gran Via més amples (20 metres), però això el que faria és que la gent estigui més ample. També cal descomptar aquells espais on hi havia les cartells de grans dimensions.

Cal fixar-nos que a les fotografies, a les 17:14 tothom està “a lloc” i no s’observa que hagi massa gent fora de les calçades centrals.

Per tant, possiblement hagin anat els 500.000 i escaig inscrits i uns quants més fora d’inscripció, i que podríem arribar a ser unes 50 o com a molt unes 100.000 persones més, però no passaríem de les 700.000 aproximadament. (personalment em coincideix amb la Via Catalana de 2013 –Cadena humana)

Anem ara als nombres de les darreres eleccions al Parlament autonòmic que és com li hem de dir...

Sobre un cens d’uns 5,4 milions de persones, només van votar 3,66 milions - 67,7% (una de les vegades que més es va votar, si no la que més).

Si comptem com a vot independentista el de CIU, ERC i CUP tenint ben clar que no tot el vot de CIU ho és, i obviem el vot d’Iniciativa i PSC tenint també ben clar que molt d’aquest vot és independentista, tenim que només un 1,78 milions serien de vot independentista (compensant), la qual cosa, fent números grossos vindria a ser un 30% d’independentisme pur, del qual només es manifesta un 40% (700.000 persones) d’aquest presumible 30% de vot independentista pur.

El vot unionista pur no passa del 20% ni en el millor de tots els casos.

L’anàlisi de tot plegat és el següent:

30% d’independentisme pur i 20 % d’unionisme pur. Queda aproximadament un 50% de gent indefinida.

D’aquest  50% podem treure un 20% que no votarà segur. Així es comenta per a la votació que es farà a Escòcia el proper dia 18 de setembre i es demostra a tots els processos electorals genèricament.

Queda per tant un 30% que sí que votarà fins fer arribar el percentatge a la vora del 80%.

Un 10 o un 15% d’aquest 30% restant votarà unionisme, perquè és gent que genèricament no vota mai les autonòmiques per principis espanyolistes i si ho fa a les generals de l’estat espanyol, fent pujar el llistó unionista fins un 30-35% del vot.

La resta d’aquell 30% és un 15-20% que no es manifesta de moment i que són els indecisos i que faran decantar la balança.

Per tant 30-35% de vot unionista clar vers 30% de sobiranisme pur amb un 15-20% per decidir-se, del qual molt probablement ja hi deu d’haver un decalatge d’un 10% decantat cap el sobiranisme estimativament, però caldrà veure si posen la butlleta en una urna o els tremolarà el pols...

Tot plegat, a mi se’m fa molt difícil pensar que guanyarem amb aquests números, i tot podria ser que vingués donat per aquesta febre que ens venen els polítics a la seva conveniència conforme hi ha dos milions de manifestants a una manifestació comptades sense cap criteri científic, provocant certa eufòria i un núvol com els que s’acostumen a crear a Twitter.

Caldria fer una reflexió i potser endarrerir la data de la consulta per tres motius: un per donar aire al govern espanyol que està en un atzucac, una altre per a poder fer campanya del SI per poder informar la població, que no se n’ha fet, i la tercera per guanyar més recolzament internacional. Sóc conscient de les penúries que pateix el país, però també ho tenim molt a prop i cal no equivocar-nos. Potser, podem esperar mig any més...

És una opinió que segur que molts no compartiran, però ho veig com ho escric, i em fa “por” arribar a votar i perdre. Podríem perdre aquesta oportunitat tan bona i haver d’esperar 30 anys més. Em nego, ara no, ara no ens podem permetre l’error de perdre. Seria terrible el retrocés que patiríem.