Blogs germans de creació en disseny i reflexions

Agermanat amb el Blogs:
http://iphoneografia-sergi.blogspot.com/
http://reflexionsaleatories.blogspot.com

Aquest Blog també forma part de la cadena de blogs per la independència:


dilluns, 6 de gener de 2014

ANEM GUANYANT TERRENY...

Quina gràcia... Avui he vist com un persona que es manifestava “espanyol de pro” fa cosa d’uns 25 anys més o menys, ara comparteix l’espai amb l’estelada penjada de la balconada a casa d’una familiar molt directe. Ah! però a més a més també va anar a la mani de l’onze de setembre de 2012 per demanar directament la independència de Catalunya, crec que sense saber però de què anava la mani. Però com que tothom hi anava... Segur que votarà SI-SI, és a dir independència. Només però, impulsat per les circumstàncies que l’envolten, com que no té massa criteri...

La meva sogra, convergent recalcitrant de l’època pujoliana i que no pot veure de cap de les maneres en Mas perquè no sé què... Diu que votarà SI-SI i ho té claríssim. Fa uns anys no era gens independentista, és més, em tenia mania perquè llavors jo era indepe i es clar, aleshores estava mal vist. 

El sogre, franquista de convenciment i que té molt clara la idea d’Espanya votarà independència, bàsicament perquè la sogra li posarà el vot al sobre i ell no dirà res. És gran i no se n’entera massa, però tampoc no en diria res perquè la sogra és qui é la paella pel mànec i domina la situació.

Un altre cas: el cas d’un amic que és molt espanyol, com tota la seva família. El seu sogre, un home gran, ja ha dit que ell no vol ser espanyol d’aquesta manera, trencant així l’esquema de tota la família de procedència andalusa i de tradició espanyolista i que mai, per cert, s’havia plantejat una cosa com aquesta. Es tracta d’un home andalús que va venir del poble fa molts anys i que és molt del Barça. Ell, que viu bastant al marge de la dona i els fills, diu que “tururut viola”, que ell votarà independència. D’aquesta manera la família ha quedat en fóra de joc i els ha creat un dubte important. Ves que no acabin tots canviant de parer... Queda encara la meva aportació per acabar de reblar el clau i convèncer-los.

El darrer cas que he descobert aquest Nadal és el d’un nen de dotze anys, fill d’una família en la qual el pare és prou unionista i la mare més aviat d'un caire català moderat. El nen va decidir comprar-se una samarreta amb l’estelada. La sensació que vaig percebre va ser que és la conseqüència directa d’una moda imposada i que el noi no sap ben bé el que s’hi cou, encara que cada vegada ho interioritza més i fa que se li desperti el sentiment de pertinença que no sabia que tenia a dintre. De fet, aquest nano té una samarreta de la selección española de futbol perquè el seu entorn a l’escola li feien veure que eren els millors, però noi ara... Ara té un problema perquè li agrada la samarreta amb l’estelada.

Quan li comento: “...aquest estiu quan vagis al poble (la manxa) ves en compte amb la samarreta...” em respon de manera ràpida i directa que no li fa cap por!  Em ve a dir que té molt clar el que ha de defensar. Una altre cosa serà el paper que els tocarà jugar als pares en terreny contrari...

1 comentari:

  1. Segueix sent un tema molt important i vist així d'una manera intel · ligent, tan íntima i personal, fa que la gent no perdi l'interès, implicant més si cap.

        A mi, també m'han passat anècdotes amb la família ...... i és que puc entendre per exemple a l'meva tieta, que tot i haver nascut a Aragó i portant tota la vida a Catalunya, no vulgui la independència, suposo que per por o comoditat, em costa entendre més la seva filla gran (la meva cosina) , ja nascuda aquí i que pensa el mateix que la seva mare, però a qui no entenc, és la meva cosina (la petita), també nascuda aquí, casada i amb dos fills. Segons sembla les dues filles de la meva cosina gran, passen d'independències, així com els dos fills de la meva cosina petita.

         Sabia que la família del marit de la meva cosina gran, eren de l'Opus Dei i d'aquí, suposo la influència de la meva tieta i les seves filles, però la menor, em va sorprendre molt, tant que em vaig posar a pensar, la força d'aquesta secta i al fons que ha calat en part de la meva família.

         La independència de Catalunya, és un tema que normalment jo comento de broma amb la meva tieta, punxant, li comento que antigament una de les estratègies que utilitzaven els de dretes per guanyar vots, era que preguntaven ..... senyora, vostè com estaria més tranquil tenint els seus estalvis en un banc que el director fos pobre o ric?, automàticament i mentalment selecciones pobre a esquerres i ric a dreta, i contestes ric, pensant que no et va a robar i llavors li explico l'estat actual del PP, però s'enfada i he de deixar el tema i és que em va fotre, la veritat que fossin tan PPeras. Amb el meu cosí el llenguatge en més aspre, encara que cordial, però això si, quan surt alguna corruptela del Partit Podrit i l'hi fet a la cara, em diu ..... això ho fan tots.

         Ara de debò, els que ho tenim clar o no tan clar, hem de pensar en positiu, totes són les mesures de futur està prenent Espanya ... cap, per quan es vagi la crisi d'aquí a 5,6 o 7 anys, com estarem?, indubtablement pitjor, per això o ens quedem a Espanya, tranquils sense problemes, amb totes les incerteses, o ens independitzem amb totes les expectatives ........... em quedo amb la segona!

         

    ResponElimina