La Diada Nacional de Catalunya celebrada a Barcelona, amb catalans vinguts de tots els racons del país, va ser un acte on, entre sis-centes mil i un milió i mig del poble de Catalunya es va manifestar per la independència. Era pont, feia dia de platja i molta gent no va poder venir, però tot i així va ser apoteòsic.
Catalunya camina. La relació amb Espanya és cada vegada més i més tensa i cada vegada més hi ha nervis, però és cert que ells no recapaciten i es fa difícil pensar que un dels dos països recularà del seu camí emprés.
El govern espanyol vol mostrar-se fort, segur i inflexible, però ja comença a mostrar signes de dubtes davant la seguretat que mostra el poble català i el seu govern. A més a més hi ha dubtes en alguns partits catalans com el PSC que semblava posicionat clarament però que té corrents interns diversos.
Els militars comencen a reaccionar, el feixisme comença a moure's i qui es fa dir intel·lectual, cosa de la que en alguns casos està sota seriosa sospita, ja comença a treballar.
A Catalunya, gent de tots els colors està amb la majoria. Hi ha il·lusió, dubtes, esperança. Però es vol anar a una passi el que passi, i això dóna força i seguretat.
Com diu l'Assemblea Nacional Catalana, Catalunya serà el que la seva gent vulgui que sigui. Europa i el món n'estan expectants.
