Els que som independentistes convençuts
des de sempre, ara mateix com aquell que diu estem enlluernats. Feia molts anys
que somiàvem arribar a un moment com aquest en el qual el tema és al carrer amb
absoluta normalitat i amb el govern espanyol que n’està al cas i jo fins i tot diria
que un xic espantat. Ho tenim a tocar!
No malpenseu, no discrimino per pedigrí,
al contrari, són benvingudes totes les persones per a sumar, per a fer camí
plegats i donar així visions diferents i pluralitat en el concepte de país.
Benvinguts per tant. Tots som al mateix vaixell i necessitem moltes mans per a
remar ben fort.
Però no serà fàcil. Per això és tan
important la VIA CATALANA de dimecres dia 11 de setembre. Amb la Via no aconseguirem res, s’acabarà,
marxarem cap a casa i llestos, i a esperar el ressò internacional que pugui
tenir.
De tota manera, aquests darrers dies
el Conseller Santi Vila de Territori i Sostenibilitat parlava de la realitat
històrica inqüestionable com és el fet de formar part d’una dualitat, la qual
cosa facilitarà molt poder entendre el concepte Castella - Catalunya, segur, a
nivell internacional. El Conseller Mascarell de la Conselleria de Cultura
parlava també d’anomalia històrica.
Sigui com sigui, el poble només
podem fer que accions pacífiques per a ser vistos i escoltats al món. Això si,
no només una a l’any. Petits gestos com les cadenes arreu del món, o d’esportistes,
o altres ens ajuden molt. Per exemple la cadena de Blogs.
El “crack” definitiu rau en l’acceptació
del referèndum vinculant per part del govern espanyol. Sembla impossible, però hauran
de cedir als ulls de la comunitat internacional. Són en un moment molt feble i
s’ha vist recentment amb la decisió del COI de no concedir l’olimpíada 2020 a
Madrid, més per un tema de depressió de la imatge d’espanya que per altra cosa.
Atenent a aquest moment històric,
tinc la intenció d’anar escrivint a partir d’ara tots aquells esdeveniments més
importants que es succeeixen, a mode de diari encara que el format no seria del
dia a dia. Els aniré penjant al Blog.
Aquest escrit és el número 282 de la cadena Blog-Via cap a la independència i està enllaçat amb el blog 283 de l'Adriana Llongarriu: "La vella xiruca" Fes click al link per a enllaçar http://itinerariscompartits.
Aquest escrit és el número 282 de la cadena Blog-Via cap a la independència i està enllaçat amb el blog 283 de l'Adriana Llongarriu: "La vella xiruca" Fes click al link per a enllaçar http://itinerariscompartits.
D'acord en tot... Escric un cop passada la diada i puc dir que va ser l'èxit en esència pura. Tenim un luxe de país i no ens ho podran negar mai. Visca els catalans!!
ResponElimina