VICTUS

Doncs si, ja he llegit VICTUS de l’Albert Sánchez Piñol, i no, no m’ha deixat indiferent (no patiu que no explicaré res).

Amb un percentatge molt elevat de veritat i un xic de ficció et trasllada en el temps de tal manera que t’hi sents immers, aconseguint que et plantegis moltes coses.

No sóc persona de meditar i qüestionar-me el perquè de moltes coses que avui ens envolten. No viuríem. Però noi, en aquest cas t’arriba al moll de l’os.

Seguiré el dia a dia treballant pel meu país, però ja res no serà el mateix. Com va dir algú: com pot ser que la vida continuï com si res després de morir tanta i tanta de la nostra gent? Que la vida no s’aturi en aquest punt?

No podem estar pendents de la gent que no és d’aquí i no se’n sent, per allò del “...no fos cas...”. Hem de treballar per nosaltres, que som pocs però convençuts, i és casa nostra. I de ben segur ho aconseguirem!