Blogs germans de creació en disseny i reflexions

Agermanat amb el Blogs:
http://iphoneografia-sergi.blogspot.com/
http://reflexionsaleatories.blogspot.com

Aquest Blog també forma part de la cadena de blogs per la independència:


divendres, 28 d’octubre de 2011

Què és el Barça?

El Futbol Club Barcelona ha esdevingut sempre un referent en l’àmbit social d’aquest país. Va ser fundat a finals del segle XIX, i com a club de futbol que porta el nom de la ciutat de Barcelona és una referencia mundial en aquest esport i alhora capdevanter en totes les competicions on participa.

En aquell moment, poc es podia immaginar el seu fundador que aquest club arribaria a ser el que és avui. Pero què és avui el “Barça”?

Els fets ocorreguts a principis del segle XX com la dictadura del General Franco i la retallada de llibertats que això representa per al nostre país, fa que l’estadi del Futbol Club Barcelona es converteixi en un altaveu a través del qual s’expressi la discordància de la societat vers el poder establert. Aquest espai, donada la seva magnificiència, és l’únic espai on es pot produir una resistència més activa durant els anys més severs d’aquesta dictadura. Una cosa similar passa encara avui amb l’equip de rugbi de la USAP de Perpinyà, on es manté la màxima expressió de catalanitat d’aquelles contrades, tot i que aquesta mena de manifestació no és en cap cas reivindicativa com va ser aquí, sinó que només s’encarrega de recordar a tothom les nostres arrels, perquè allà, en tot cas, miren de no perdre-les.

Quan jo erà petit, anar al camp de Barça amb el meu pare era tot un esdeveniment. Les famílies ens coneixíem els uns amb els altres, els nens anàvem al futbol, la preocupació era passar l’estona i guanyar el partit, no existien els grups radicals, però també existia una mena de neguit ocult per escoltar una sadana camuflada com era l’himne del Barça d’aleshores, amb lletra en català, també fer onejar una senyera. La magnificiència del Barça en aquell moment quedava restringida al territori estatal perquè en cap cas podia trapassar fronteres. L’única manera d’expressar alguna cosa a l’estranger era guanyar els partits del Madrid, perquè aquests sí que s’emetien per televisió fora de les fronteres. Aquell era el moment que tots havíem de portar la senyera perquè la veiés tothom.

Tot això va acabar, i després el Barça ha esdevingut un club de futbol que sempre ha arrossegat aquell llast, que és més que un club, atès el que en aquell moment va significar. Però és així avui el Barça?

L’altre dia vaig tenir l’oprtunitat de tornar a l’estadi després d’uns anys que no hi havia anat. L’esclat de barcelonisme, una hora abans del partit, és, si més no, espatarrant. Però això, barcelonisme! S’ha assolit ja aquella fita de la catalanitat. Enrere queda tota aquella etapa de ressistència política i social. Ara el Barça és universal, però això no ho és tot, avui el Barça continua sent un referent sota el lema “més que un club”, perquè avui el Barça és mundial i exporta aquell seny tan catala a un món de tanta disbauxa econòmica com és el del futbol. El Barça està implicat amb UNICEF, la qual cosa fa que s’impliqui en obres socials infantils en camps de refugiats d’arreu del món amb fets absolutament palpables.

Esportivament parlant, el Barça és punter al món amb un joc espectacular que fa fruir a tothom que el veu, encara que no li agradi el futbol. I així ho diu el títol aconseguit de campió del món de fa dos anys i apunt de lluitar pel segon en només tres anys. És exemple de joc net, educació esportiva i fair-play, reconegut per tota la premsa i opinió pública mundial.

La pregunta ara és: cap a on va aquest Barça? On pot arribar? Exporta realment catalanitat? Que potser és el nou rei conqueridor de territoris? Potser ara ja no es conquereixen territoris amb soldats, sinó que es fa amb bufons que distreuen el personal amb una pilota i alhora creen un sentiment? Potser arreu no saben la implicació que té el Barça amb el nostre país? O potser aquesta vinculació no l’interesa a ningú d’altres contrades, només a Madrid? No sé ben bé què és, ni en què s’ha convertit aquest Barça, però el que és ben cert és que tot i que continuem portant-lo al cor, sembla que se’ns podria anar allunyant d’aquella idea de familiaritat i de portar la mainada a l’estadi, perquè tota aquesta fama ens comporta que els horaris dels partits siguin especulatius, o simplement perquè el Barça ara ens l’estimem més gent. Se’ns ha fet gran!

Sigui com sigui, jo ha anat a veure les sis copes aconseguides d’una tacada amb els meus fills perquè això és històric, ja que potser mai més no ho tornarem a veure, o potser perquè mai més el Barça estarà al nivell social mundial que ara mateix està. O perquè símplement estem començant a veure el que aquest Barça serà en l’esdevenidor.

4 comentaris:

  1. Molt bona la descripcció de la història del Barça, amb detalls inclosos que per la seva grandesa personalment desconeixia.
    Però de què parlem? , Doncs parlem del FCBarcelona ....... estimat, odiat, respectat, criticat, seguit, perseguit .........
    Estimat, respectat i seguit per la majoria de persones, equips i estaments en tot el planeta que intenten seguir la seva estela i odiat, criticat i perseguit per .....( no cal dir-ho).Hi ha un equip en què "tot val", no han tingut fins ara que es van acabar els arguments del règim, ni opcions esportives ni senyorials de superar el Barça, per això intenten amb argúcies extraesportives increpant tots els actes i actuacions del nostre club.
    Per tot això, em sumo a les persones que senten un odi creixent cap al rival, ningú s'imagina l'alegria que sento quan tot ens va bé com ara i li superem com sempre en tot .......( havia de dir-ho ).....

    ResponElimina
  2. Esta escrit amb molt interes, jo del tema no en se gaire.
    segueix aixi amb tots els temes que t'interesen....i axi en gaudirem tots
    teresa

    ResponElimina
  3. Explicant-ho a tothom fem més gran el nostre país i el nostre Barça.
    Gràcies

    ResponElimina
  4. Trobo a faltar el Guardiola i tots els jugadors. Tots són bons i tots de la Masia.

    ResponElimina