Blogs germans de creació en disseny i reflexions

Agermanat amb el Blogs:
http://iphoneografia-sergi.blogspot.com/
http://reflexionsaleatories.blogspot.com

Aquest Blog també forma part de la cadena de blogs per la independència:


diumenge, 13 de novembre de 2011

La nova Europa i els seus gestors

Fa uns dies que ho volia dir perquè no en sento a parlar, en canvi avui se m’ha avançat un comentarista per la ràdio i per això m’afanyo a no quedar-me enrere, però ni ell mateix se n’ha adonat.

Ja fa uns dies que vista la crisi i la situació que en deriva a països com Grècia o ara Itàlia, per no esmentar anteriorment també Finlàndia, on es va derrocar el govern i s’està avaluant les possibilitats de jutjar-lo com a responsable dels actes que ha comés i que han deixat el país arran del pou, em faig la següent pregunta: què és un polític?  No ho sé. Em va semblar que de política en sabia una mica, però ara veig que no sé pas ni tant sols què és un polític.

Antigament no fa pas massa, dels polítics se’n deia la classe política o també allò dels dirigents polítics, però això no ens cridava l’atenció perquè tots teníem assimilat que els polítics eren els manaven i ningú més no podia rebatre’ls absolutament res. Així ha estat tant a l’època de l’autoritarisme com també a l’actual època de democràcia.

En canvi d’un temps ençà, amb l’esclat de la crisi s’ha vist que els dirigents polítics, amb el president com a màxim exponent, ja no tenen poder de maniobra davant dels tot poderosos empresaris existents. De fet, diuen que entre Apple, Microsoft, Google i no sé quina empresa més d’aquestes tant grans, facturen més que no pas el que es negocia a la borsa espanyola -IBEX 35. Us imagineu el president del govern espanyol, per no dir ja el de la Generalitat que des de la restauració de la institució ha estat sempre un gestor administratiu, us els imagineu com deia assegut en una taula de negociacions amb grans empresaris, dels que maneguen molt i molt capital: representants de grans empreses, banquers, etc..? El rol del president queda absolutament relegat a segona línia. Les grans decisions segur que les prenen els empresaris, i el president del govern, tot i tenir el poder, atenent a la situació no li queda altre que acceptar el que decideixin els empresaris.

Analitzo la situació de Grècia i Itàlia i veig que l’eix franco-alemany, que per cert ja fan consells de ministre conjunts, han destituït, per no dir derrocat, al president electe d’un país tan sobirà com és Grècia i el president electe d’un país també sobirà com ho és Itàlia. Primer els van demanar que sobre tot fessin els deures de restricció de la despesa (el que dèiem, simples gestors administratius) i com que no ha van fer, i a més a més es van posar un xic gallets, com en el cas de Papandreu que va dir: “..ah no!... primer he de consultar amb el meu poble fent-los un referèndum...” els dirigents francès i alemany (Nicolas Sarkozy i Angela Merkel) han fet que abandonin el poder.  Fins aquí podríem acceptar tot plegat, tan en el cas grec com en l’italià, però tot plegat fa trontollar el sistema europeu quan s’opta per posar-hi un govern tecnòcrata. Un gestor! És a dir Gràcia i Itàlia quedaran com un país dirigit des de Berlín i gestionat per un gestor intern. Crec que és molt dur i això ens ha de fer pensar cap a on anem si estem a dintre d’Europa. Els estats poden perdre’s i les petites nacions molt fortes, penso en el cas de Catalunya o la Llombardia o altres d’europees, poden tenir un rol molt actiu dintre d’aquesta nova Europa que pot estar creixent.

Està clar que la nova Europa la dirigiran els francesos i els alemanys, per això no s’hi va afegir la Gran Bretanya tan conservadors ells, però què en serà d’Espanya i el seu govern?. Crec que desapareixeran com a govern i quedaran com a òrgans tecnòcrates administratius, com ho és ara la Generalitat, adscrits però a una Europa potent. Si això és així, llavors, que triem ara a les properes eleccions del 20-N, un gestor? Doncs no sé pas si paga la pena votar per ningú. Votar si, però per ninots, quin? Reflexionem-hi

1 comentari:

  1. Un polític és una persona que es dedica a realitzar activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el ​​manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.

    És un membre formalment reconegut i actiu d'un govern, o una persona que exerceix influència sobre la manera en com una societat és regida per mitjà de coneixement sobre les dinàmiques socials i l'exercici del poder. Això inclou a les persones que ostenten càrrecs amb poder de decisió al govern, ia aquelles que busquen obtenir tals posicions, mitjançant eleccions o per designació o nomenament, oa través d'una revolució, cop d'Estat o frau electoral. Doncs bé, sota aquesta definició de Wikipedia, o són integres els polítics, o estem perduts.
    Ara sembla que efectivament França i Alemanya són els que controlen la situació, però que tampoc es posin gallets, perquè tot i així tenen més deute extern que Espanya, i han tingut els seus errors. Sembla que qui domina la situació, és la "pela", és a dir els empresaris, però tot i així, a Berlusconi tampoc li ha anat molt bien.Por altra banda he sentit a la Patronal dir (si volen que donem ocupació, ens van a haver de posar autopistes d'avantatges ).... Per tot aquest lio, la meva proposta és que fem com els finlandesos

    ResponElimina