Quina gràcia... Avui he vist com un
persona que es manifestava “espanyol de pro” fa cosa d’uns 25 anys més o menys, ara comparteix l’espai amb l’estelada penjada de la balconada a casa d’una
familiar molt directe. Ah! però a més a més també va anar a la mani de l’onze
de setembre de 2012 per demanar directament la independència de Catalunya, crec
que sense saber però de què anava la mani. Però com que tothom hi anava...
Segur que votarà SI-SI, és a dir independència. Només però, impulsat per les
circumstàncies que l’envolten, com que no té massa criteri...
La meva sogra, convergent recalcitrant
de l’època pujoliana i que no pot veure de cap de les maneres en Mas perquè no
sé què... Diu que votarà SI-SI i ho té claríssim. Fa uns anys no era gens
independentista, és més, em tenia mania perquè llavors jo era indepe i es clar, aleshores estava mal vist.
El sogre, franquista de convenciment i que té molt clara la idea d’Espanya votarà independència, bàsicament perquè la sogra li posarà el vot al sobre i ell no dirà res. És gran i no se n’entera massa, però tampoc no en diria res perquè la sogra és qui é la paella pel mànec i domina la situació.
El sogre, franquista de convenciment i que té molt clara la idea d’Espanya votarà independència, bàsicament perquè la sogra li posarà el vot al sobre i ell no dirà res. És gran i no se n’entera massa, però tampoc no en diria res perquè la sogra és qui é la paella pel mànec i domina la situació.
Un altre cas: el cas d’un amic
que és molt espanyol, com tota la seva família. El seu sogre, un home gran, ja ha
dit que ell no vol ser espanyol d’aquesta manera, trencant així l’esquema de
tota la família de procedència andalusa i de tradició espanyolista i que mai,
per cert, s’havia plantejat una cosa com aquesta. Es tracta d’un home andalús
que va venir del poble fa molts anys i que és molt del Barça. Ell, que viu
bastant al marge de la dona i els fills, diu que “tururut viola”, que ell
votarà independència. D’aquesta manera la família ha quedat en fóra de joc i els ha creat un dubte important. Ves que no acabin tots canviant de parer... Queda encara la meva
aportació per acabar de reblar el clau i convèncer-los.
El darrer cas que he descobert
aquest Nadal és el d’un nen de dotze anys, fill d’una família en la qual el
pare és prou unionista i la mare més aviat d'un caire català
moderat. El nen va decidir comprar-se
una samarreta amb l’estelada. La sensació que vaig percebre va ser que és la conseqüència directa d’una
moda imposada i que el noi no sap ben bé el que s’hi cou, encara que cada vegada ho
interioritza més i fa que se li desperti el sentiment de pertinença que no
sabia que tenia a dintre. De fet, aquest nano té una samarreta de la selección
española de futbol perquè el seu entorn a l’escola li feien veure que eren els
millors, però noi ara... Ara té un problema perquè li agrada la samarreta amb l’estelada.
Quan li comento: “...aquest estiu
quan vagis al poble (la manxa) ves en compte amb la samarreta...” em respon de
manera ràpida i directa que no li fa cap por!
Em ve a dir que té molt clar el que ha de defensar. Una altre cosa serà
el paper que els tocarà jugar als pares en terreny contrari...
