Blogs germans de creació en disseny i reflexions

Agermanat amb el Blogs:
http://iphoneografia-sergi.blogspot.com/
http://reflexionsaleatories.blogspot.com

Aquest Blog també forma part de la cadena de blogs per la independència:


dijous, 25 d’agost de 2011

Mourinho i el Madrid

Avui faig el meu primer escrit . Tot i que crec que estan passant coses més importants al món i que en qüestió d'hores serà molt sonat, parlo de l'enderrocament de Gadafi a Líbia (el tirà ha hagut de fugir després de 47 anys al poder i es troba amagat en algun lloc marejant la perdiu), he preferit desfogar-me amb la ditada del Mou a l’ull d’en Tito Vilanova, el segon d'en Guardiola al Barça, el dia que el Barça va guanyar la supercopa d’Espanya al Madrid al camp del Barça en el partit de tornada.

No deixa de sorpendre'm la capacitat de trasgiversar que té el CF Real Madrid en tots els aspectes, i ho dic perquè jo no tinc aquesta capacitat. Ara resulta que la culpa és dels jugadors i staff del Barça. Ves quins....

En el món del Rugbi hi ha un respecte impressionant pel rival, Si et guanya un partit l'aplaudeixes! Si et repassa, l'admires i també l'aplaudeixes, i si el guanyes, has de respectar-lo al màxim perquè sense ell tu no hauries jugat mai aquest partit. A més a més, si un jugador o un equip sencer et guanyen, el que has de fer és comportar-te com un home (sense interpretar l'aspecte masclista de la frase), sobreposar-te i aprendre a esforçar-te al màxim per a superar-te i escurçar les distàncies, però sempre amb el respecte i l'admiració que et mareix el rival. No s'hi val fer el ploramiques o comportar-se com un nen. T''aixeques, calles, t'ampasses l'orgull, no discuteixes, et sobreposes, ignores el dolor de les farides i cops i continues encara amb més esforç.

Us sóna d'alguna cosa? És la frase preferida d'en Pep: “...i si hi ha entrebancs perquè algú es lesiona o l'expulsen o no pot jugar per sanció, cap problema, això ens farà més forts...”

Què us he de dir d’en Mou... Avui (24 d’agost de 2011) un Psiquiatra en parlava a la secció de cartes del lector a la Vanguardia. Bé, em penso que se li ha anat la mà en fer públic un possible diagnòstic en un mitjà, però ha definit el que tots pensem: que està tocat de l’ala. Tots? No, ahir al vespre, mentre jo era fent una cervesa a la meva terrassa i llegint el diari, el meu veí d’adalt que és excessivament del Madrid, però més aviat anticatalà, dèia que tenia ganes que ens guanyes algun equip jugant a futbol perquè ens empassessim la prepotència, i tot seguit deia que no ho entenem. Caram, ara sí que el que no entenc res sóc jo. Al meu Twuitter hi deia: són bojos aquests del Madrid.

El que més m’impressiona és la capacitat en ple segle vint-i-u de captivar la ment d’una massa. Jo és que crec que en Mou és més aviat curt. De debó, no ho dic pas perquè jo li tingui mania, ans al contrari, si és que em cau la mar de bé. El que em fa pena són tots els seus seguidors, els seus fidels, i fins i tot podriem dir feligresos perquè podriem parlar de religió.

Jo no dubto que amb tota la tensió, creada poc a poc pel mateix Madrid i el propi Mou , a qui algun amic li diu “Mooucinco” arran del 5-0, a alguna persona de l’staff del Barça, jugadors, i fins i tot al pròpi Tito, hagin perdut els papers i hagin caigut en el parany extés per Mou. Ara bé, arribar a perdre els papers fins a posar-li el dit a l’ull a en Tito... vaja que em va fer molta gràcia. Ara resulta que el temible Mou és com un nen. Mare de Déu, qui ho havia de dir.

El cert però, és que tot plegat ha de durar més i ha d’acabar d’alguna manera que el temps ens dirà. Jo, i em mullaré, tot i pensar que no és massa llest, crec que acabaran marxant ell perquè s’ho ha posat tot en contra. Ara ja no li queda res. Si perd partits, sortirà per la porta del darrera. Jo crec que ni el propi vestidor el segueix al cent per cent. Però que mai ningú no oblidi, que si marxa serà una gran pèrdua pel barcelonisme. Quin gran tio!

4 comentaris:

  1. M'agrada!!! Tens tota la raó del món.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Jeje, Suposo que sóc l'amic de Mou-cinc. He de reconèixer que el expresses d'una manera molt elegant, per al respecte que es mereix aquest impresentable.A mi em passa també una cosa curiosa ...... el personatge de Mou -cinc en Crackovia, em fa pena i el personatge en la vida real em fa fàstic. al Madrid (a seques), perquè lon merengues no diuen FC Barcelona (íntegrament), s'han agafat a Mou-cinc com a un clau cremant , pensant que és l'única persona capaç de treure la egemonía del millor equip del món i no s'adonen que està destrossant el Madrid per dins. RENOVACIÓ A MOU-CINC PER A 4 ANYS JA

    ResponElimina
  4. Estimat Martí,
    Divendres 26 d’Agost , “El Periódico” em va publicar una carta al director ( www.elperiodico.cat/ca/cartas/lectors/simpatitzant-mourinho/31383.shtml) que anava mes o menys en el mateix sentit sobre el personatge amb qüestió, però també perllongava la queixa envers al director de TVE.

    Per que, si cremen un convent és noticia, però si entrevistes hores abans la persona que ho farà i enfoques els bidons de benzina que cremaran el convent t’estàs fent co-particip del atemptat, i això si que amb va fer bullir la sang .
    Aquesta actitud és compartida per molts mitjans que haurien de mantenir-se neutrals, però ara be, com que tot és un “Totus revolutum” i la caça al català des del 1714 és una moda que perdura en el temps, dons no ens ha d’estranyar accions com les del teu veí, que no tenen res a veure amb el futbol i molt amb l'anticatalanisme, encara que el pobre home es espoliat com tots nosaltres.

    Martí, a mi m’agrada el futbol, i el de la selecció espanyola també, no oblidis que vinc d’un país on el futbol es religió i no s’hauria permès mai que un estranger dinamites a la selecció nacional. Pot esser que en el fons els nacionalistes espanyols no els hi sàpiga greu que dinamitin la seva selecció mentre i juguin catalans. Quina llàstima, però això no te solució i és terreny adobat per vividors sense escrúpols com l’individu que he tingut el bon gust de no esmentar.

    Una abraçada
    Antón

    ResponElimina