Tinc
molt clar com vull que sigui el mes país quan sigui lliure, però he anat
observant i analitzant aquests darrers temps les diferents posicions de les
persones que m’envolten i detecto coses importants. Méxplico:
Tinc
amics dels que sempre s’han manifestat independentistes, però que ara, a l’hora
de la veritat em diuen que no tenen gens clar això de posar una butlleta en una
urna amb un SI. Els preocupa el tema de la jubilació bàsicament, potser no tant
però també altres temes com la seguretat, l’ensenyament, la feina, la
sanitat... Em diuen que falta informació per a
la població, i jo assenteixo quan m’ho diuen. És cert.
Escolto
per altra banda la posició dels polítics unionistes i tot i que tinc molt clar
que o bé no diuen la veritat, o bé s’escuden amb la Constitució Espanyola per
impedir la votació, el cert és que intento empatitzar amb aquells que els
escolten des de l’altre cantó i me’ls imagino convençuts d’allò que els
expliquen. Transmetent per tant a molta gent un missatge que cala tot i que a
nosaltres no ens ho pugui semblar.
És
clar que ningú no els diu que ens van envair, que ens van imposar la llegua, el
dret civil, la cultura, les institucions... i ara resulta que si nosaltres
demanem la llibertat, la fi de la imposició del seu imperi sobre el
nostre, som nosaltres els que fracturem
la societat, els que dividim, els rebels, els nazis, els insolidaris i molts
més adjectius que no venen ara al cas. Estaven molt acostumats a que el normal
era la seva imposició i no poden entendre que els diguem prou. Caldria que
aquesta anàlisi tan i tan simplista
algun famós d’aquests que hi ha per les tertúlies els ho recordes i els hi fes
veure tant al polítics com a la població unionista, i també seria bo que
aquests tertulians no es deixessin imposar tants arguments falsos.
Però
anem als números:
Precisament
abans d’ahir dia 11 es va fer la be baixa –V- a Barcelona. Resulta que
l’Assemblea Nacional Catalana va manifestar dies abans que s’havia arribat a
sobrepassar les 500.000 inscripcions. Bé doncs, fent un càlcul estimatiu cal
dir:
Hi
havia uns 11,5 Qm de recorregut en el qual hi havia 36 persones previstes per
filera.
Una
persona estàtica ve a ocupar uns 50 centímetres quadrats. Alguns faran més altres menys. Això vol dir unes dues persones
per metre quadrat.
L’amplada
de la calçada central de la diagonal és d’uns 15 metres on s’havien d’encabir a
36 persones, la qual cosa vol dir que toca a 0,40 metres quadrats per persona.
Més restrictiu que en el cas dels 0,5 metres quadrats que dèiem.
Ara:
11.500 m de tram x 20 metres d’amplada (prenem
la més ample) = 230.000 metres quadrats de superfície que s’ocupa. Si això ho
dividim per 0,4 metres quadrats que ocupa una persona (sent generosos en el
càlcul) ens surt una ocupació màxima de 575.000 persones.
Cal
tenir en compte que hi ha trams de la Diagonal i de la Gran Via més amples (20
metres), però això el que faria és que la gent estigui més ample. També cal
descomptar aquells espais on hi havia les cartells de grans dimensions.
Cal
fixar-nos que a les fotografies, a les 17:14 tothom està “a lloc” i no
s’observa que hagi massa gent fora de les calçades centrals.
Per
tant, possiblement hagin anat els 500.000 i escaig inscrits i uns quants més
fora d’inscripció, i que podríem arribar a ser unes 50 o com a molt unes
100.000 persones més, però no passaríem de les 700.000 aproximadament.
(personalment em coincideix amb la Via Catalana de 2013 –Cadena humana)
Anem
ara als nombres de les darreres eleccions al Parlament autonòmic que és com li
hem de dir...
Sobre
un cens d’uns 5,4 milions de persones, només van votar 3,66 milions - 67,7% (una
de les vegades que més es va votar, si no la que més).
Si
comptem com a vot independentista el de CIU, ERC i CUP tenint ben clar que no
tot el vot de CIU ho és, i obviem el vot d’Iniciativa i PSC tenint també ben
clar que molt d’aquest vot és independentista, tenim que només un 1,78 milions
serien de vot independentista (compensant), la qual cosa, fent números grossos
vindria a ser un 30% d’independentisme pur, del qual només es manifesta un 40%
(700.000 persones) d’aquest presumible 30% de vot independentista pur.
El
vot unionista pur no passa del 20% ni en el millor de tots els casos.
L’anàlisi
de tot plegat és el següent:
30%
d’independentisme pur i 20 % d’unionisme pur. Queda aproximadament un 50% de
gent indefinida.
D’aquest
50% podem treure un 20% que no votarà
segur. Així es comenta per a la votació que es farà a Escòcia el proper dia 18
de setembre i es demostra a tots els processos electorals genèricament.
Queda
per tant un 30% que sí que votarà fins fer arribar el percentatge a la vora del
80%.
Un
10 o un 15% d’aquest 30% restant votarà unionisme, perquè és gent que
genèricament no vota mai les autonòmiques per principis espanyolistes i si ho
fa a les generals de l’estat espanyol, fent pujar el llistó unionista fins un 30-35% del
vot.
La
resta d’aquell 30% és un 15-20% que no es manifesta de moment i que són els indecisos
i que faran decantar la balança.
Per
tant 30-35% de vot unionista clar vers 30% de sobiranisme pur amb un 15-20% per
decidir-se, del qual molt probablement ja hi deu d’haver un decalatge d’un 10%
decantat cap el sobiranisme estimativament, però caldrà veure si posen la
butlleta en una urna o els tremolarà el pols...
Tot
plegat, a mi se’m fa molt difícil pensar que guanyarem amb aquests números, i
tot podria ser que vingués donat per aquesta febre que ens venen els polítics a
la seva conveniència conforme hi ha dos milions de manifestants a una
manifestació comptades sense cap criteri científic, provocant certa eufòria i
un núvol com els que s’acostumen a crear a Twitter.
Caldria
fer una reflexió i potser endarrerir la data de la consulta per tres motius: un
per donar aire al govern espanyol que està en un atzucac, una altre per a poder
fer campanya del SI per poder informar la població, que no se n’ha fet, i la
tercera per guanyar més recolzament internacional. Sóc conscient de les penúries
que pateix el país, però també ho tenim molt a prop i cal no equivocar-nos.
Potser, podem esperar mig any més...
És
una opinió que segur que molts no compartiran, però ho veig com ho escric, i em
fa “por” arribar a votar i perdre. Podríem perdre aquesta oportunitat tan bona
i haver d’esperar 30 anys més. Em nego, ara no, ara no ens podem permetre l’error
de perdre. Seria terrible el retrocés que patiríem.
