Blogs germans de creació en disseny i reflexions

Agermanat amb el Blogs:
http://iphoneografia-sergi.blogspot.com/
http://reflexionsaleatories.blogspot.com

Aquest Blog també forma part de la cadena de blogs per la independència:


diumenge, 11 de març del 2012

La fidelíssima

La singularitat del nord de Catalunya, específicament anomenada Catalunya del nord, fa que quan travessem la línia fronterera tinguem el sentiment de ser a França. És cert, i no. A Catalunya del nord es parla molt majoritàriament la llengua francesa i hi ha molt poca gent que parli en català. De fet hi ha pocs catalans perquè hi ha molta immigració de persones jubilades del mateix estat francès. A part, el català que es parla és perquè ha perdurat durant tres segles en l’àmbit familiar i no tant perquè s’hagi après i s’utilitzi en el dia a dia.

Quan hi anem els del sud i mostrem certa fluïdesa amb un vocabulari farcit de paraules castellanes, els crea un complex que fa que s’expressin en la llengua que millor coneixen, el francès, i com que a nosaltres quan hi anem ens fa gràcia de parlar en francès i per a més desgràcia per a la llengua, si no ens entenen els parlem en castellà, es crea un distanciament que en realitat no existeix.

Quan parlem de Catalunya tendim a deixar-nos aquesta part que és ben nostra i que precisament és el bressol del nostre país. L’any 1350 el rei Pere el Cerimoniós va convocar les Corts a Perpinyà on apareix per primera vegada i de forma explícita la denominació de Principat de Catalunya (Catalunya ja existia des del segle IX). Una part de Catalunya que precisament cap rei no va cedir a ningú com va passar els regnes de València o Mallorca. Perpinyà va ser defensada de les tropes del rei Lluís XI de França per l’exèrcit català del Rei Joan II (el Sense Fe), precisament perquè el rei català se l’havia empenyorat abans. Perpinyà va suportar durant vuit mesos el setge ferotge de l’exèrcit francès ja que el rei Lluís entenia que aquesta plaça li pertanyia. El Rei Joan II finalment, després del patiment va ordenar a la ciutat de rendir-se al rei de França. Tot i així després de la ocupació encara hi va haver revoltes del perpinyanesos contra els ocupants. Arran del greu patiment sofert, fam, malalties, morts... el Rei Joan II li va atorgar el títol de “la Fidelíssima vila de Perpinyà”.

Volia fer aquesta reflexió perquè molt poca gent coneix la singularitat d’aquell territori que és català i on hi viu molta gent que és catalana. La llengua a la Catalunya del nord es troba en hores baixes, però hi ha un sentiment espontani per part de la població civil, com fem els del sud, de voler sobreviure a tot plegat. Per això es fa el lipdup per la llengua el proper dia 31 de març amb la intenció de fer rècord mundial, es fan classes de català per a la gent gran, es fa el dictat popular, i es fan esforços per mantenir amb poques subvencions l’escola catalana La Bressola, malgrat que aquesta mateixa setmana se n’ha tancat una a Càldegues, la Cerdanya. De les set que n’hi havia ja només en queden sis. Però ara, cosa que abans no s’havia plantejat, es demana la implicació de l’administració francesa per a la subvenció d’aquestes escoles per part de l’estat francès, cosa que demostra que alguna cosa belluga en el tema de la llengua i per tant identitari.

Quan anem al nord de Catalunya recordem-nos que allà es parla en català malgrat ser en una administració diferent, la francesa, i tenir molta immigració. Tinguem un respecte pels qui han fet l’esforç de conservar-la, parlem-los en català i de ben segur que ho agrairan. Ah, i també hi ha moviment sobiranista.